Los sin tierra. El Sindicato de Obreros del Campo ante la Reforma Agraria andaluza de 1984

Abstract

Este artículo analiza el papel del Sindicato de Obreros del Campo (SOC) en las luchas por la reforma agraria en Andalucía entre 1983 y 1987 y cuál fue su postura ante la Ley de Reforma Agraria del Gobierno andaluz de 1984. El objetivo perseguido trata de comprender cuál fue la concepción de reforma agraria defendida por el SOC, las propuestas que plantearon en el debate público, sus acciones de lucha y cómo se gestó el proceso político que llevó al Gobierno socialista de la Junta de Andalucía a afrontar la cuestión con su ley de 1984. Mediante una metodología etnohistoriográfica examinamos diferentes materiales de archivo, principalmente las dos ponencias sobre reforma agraria del III y IV Congreso del sindicato, parte de la prensa histórica conservada y diversa documentación orgánica. Entre las principales conclusiones destacamos que las luchas sociales del movimiento jornalero presionaron al Gobierno andaluz a la promulgación de una ley que, debido a su ambigüedad, no satisfizo las aspiraciones jornaleras y se centró en la modernización de la agricultura andaluza en el contexto de una economía globalizada, constituyendo una victoria política del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) al desactivar la lucha de amplios sectores del movimiento jornalero. Ante esto, el SOC continuaría reivindicando con nuevas acciones de lucha una verdadera reforma agraria que incidiera en la transformación de la estructura de propiedad de la tierra y que diera una alternativa a los trabajadores ante la situación de desempleo y paro estructural en el campo andaluz.

This paper analyses the role of the Sindicato de Obreros del Campo (SOC) in the struggles for agrarian reform in Andalusia between 1983 and 1987 and its position in relation to the 1984 Agrarian Reform Law of the Junta de Andalucía. The aim is to understand the conception of agrarian reform defended by the SOC, the proposals they put forward in the public debate, their actions of struggle and how the political process took place that led the socialist government of the Junta de Andalucía to address the issue with its 1984 law. Using an ethno-historiographic methodology, we examined different archival materials, mainly the two papers on agrarian reform of the 3rd and 4th Congresses of the union, part of the preserved historical press and various organic documentation. Among the main conclusions, we highlight that the social struggles of the day labourers’ movement put pressure on the Andalusian government to enact a law which, due to its ambiguity, did not satisfy the aspirations of the day labourers and focused on the modernisation of Andalusian agriculture in the context of a globalised economy, constituting a political victory for the Partido Socialista Obrero Español (PSOE) by deactivating the struggle of broad sectors of the day labourers’ movement. In the face of this, the SOC continued to demand, with new actions of struggle, a real agrarian reform that would have an impact on the transformation of the structure of land ownership and that would provide an alternative for the workers.

Aquest article analitza el paper del Sindicato de Obreros del Campo (SOC) en les lluites per la reforma agrària a Andalusia entre el 1983 i el 1987 i quina va ser la seva postura davant la Llei de Reforma Agrària del Govern andalús del 1984. L’objectiu és comprendre quina va ser la concepció de reforma agrària defensada pel SOC, les propostes que van plantejar en el debat públic, les seves accions de lluita i com es va gestar el procés polític que va portar el Govern socialista de la Junta d’Andalusia a enfrontar-se a la qüestió amb la seva llei de 1984. Mitjançant una metodologia etnohistoriogràfica examinem diferents materials d’arxiu, principalment les dues ponències sobre reforma agrària del III i el IV congressos del sindicat, part de la premsa històrica conservada i diversa documentació orgànica. Entre les conclusions principals destaquem que les lluites socials del moviment jornaler van pressionar el Govern andalús i van portar-lo a la promulgació d’una llei que, per la seva ambigüitat, no va satisfer les aspiracions jornaleres i es va centrar en la modernització de l’agricultura andalusa en el context d’una economia globalitzada, tot constituint una victòria política del Partido Socialista Obrero Español (PSOE) en desactivar la lluita d’amplis sectors del moviment jornaler. Davant d’això, el SOC continuaria reivindicant, amb noves accions de lluita, una veritable reforma agrària que incidís en la transformació de l’estructura de propietat de la terra i que donés una alternativa als treballadors davant la situació de desocupació i atur estructural al camp andalús.