La Conferencia de Estocolmo y el impulso a la protección jurídica internacional de la atmósfera: de lo transfronterizo a lo global

Abstract

En la Conferencia de Estocolmo de 1972 se expresó la preocupación por el alcance y las consecuencias de la contaminación de la atmósfera, sentándose las bases para el impulso de una cooperación jurídica internacional que pudiera enfrentarla. En el Plan de Acción del Medio Humano se recogió la necesidad de promover la observación científica atmosférica, y los principios recogidos en la Declaración de Estocolmo sirvieron, como en otros ámbitos de la regulación ambiental, para articular la respuesta jurídica ante las amenazas detectadas. En las décadas transcurridas desde aquel encuentro, se han implementado tres regímenes internacionales que marcan la evolución de la protección jurídica internacional de la atmósfera. El régimen europeo sobre contaminación atmosférica transfronteriza, inaugurado en 1979, supuso un primer modelo de cooperación internacional en este ámbito, que influyó en los desarrollos posteriores de los regímenes de protección de la capa de ozono, y sobre el cambio climático. Teniendo en cuenta el impulso fundacional que supuso la Conferencia de Estocolmo para el desarrollo de estos regímenes, el presente trabajo analiza la evolución de la protección jurídica internacional de la atmósfera en los cincuenta años transcurridos desde su celebración.

A la Conferència d'Estocolm del 1972 es va expressar la preocupació per l'abast i les conseqüències de la contaminació de l'atmosfera, i es van establir les bases per impulsar una cooperació jurídica internacional que pogués enfrontar-la. Al Pla d'Acció del Medi Humà es va recollir la necessitat de promoure l'observació científica atmosfèrica, i els principis recollits a la Declaració d'Estocolm van servir, com en altres àmbits de la regulació ambiental, per articular la resposta jurídica davant les amenaces detectades. Durant les dècades transcorregudes des d'aquella trobada, s'han implementat tres règims internacionals que marquen l'evolució de la protecció jurídica internacional de l'atmosfera. El règim europeu sobre contaminació atmosfèrica transfronterera, inaugurat el 1979, va suposar un primer model de cooperació internacional en aquest àmbit, que va influir en els desenvolupaments posteriors dels règims de protecció de la capa d'ozó i sobre el canvi climàtic. Tenint en compte l'impuls fundacional que va suposar la Conferència d'Estocolm per al desenvolupament d'aquests règims, aquest treball analitza l'evolució de la protecció jurídica internacional de l'atmosfera durant els cinquanta anys transcorreguts des de la seva celebració.

At the 1972 Stockholm Conference, participating States expressed concern about the extent and consequences of air pollution, laying the groundwork for international legal cooperation to address it. The Action Plan for the Human Environment included the need to promote scientific observation of the atmosphere, and the principles set out in the Stockholm Declaration served, as in other areas of environmental international law, to articulate the response to the threats identified. Since that meeting, the evolution of international legal protection of the atmosphere has been marked by the implementation of three international regimes. The European regime on transboundary air pollution, inaugurated in 1979, was the first model of international cooperation in this field, and influenced subsequent developments in the regimes on ozone layer protection and climate change. Taking into account the foundational impetus that the Stockholm Conference provided for the development of these regimes, this paper analyses the evolution of international legal protection of the atmosphere in the fifty years since the Conference was held.