Intelectuales y esfera pública en la era de la posverdad

Abstract

La descomposición de las condiciones de emergencia y consolidación de la figura del intelectual moderno se sitúa en un terreno análogo, como causa/efecto, del proceso de desintegración de la esfera pública. Ambas han sido instancias fundamentales para la emergencia de la democracia y de los vínculos con la verdad y la objetividad que estableció la Modernidad. La deriva deslegitimadora de las dos instituciones ha recorrido trayectorias paralelas, sembradas por las rupturas y cambios sufridos por los medios de comunicación y por las impugnaciones dirigidas contra toda aspiración de valores universales llevada a cabo por del pensamiento relativista y la posmodernidad. Ambos caminos convergen en la era de la posverdad y la desinformación, a la que se enfrenta el intelectual, o aceptando su definitiva desaparición, o reacomodando su vínculo con la verdad a las nuevas condiciones de los espacios públicos digitales.La descomposició de les condicions d’emergència i consolidació de la figura de l’intel·lectual modern se situa en un terreny anàleg, com a causa/efecte, del procés de desintegració de l‟esfera pública. Totes dues han estat instàncies fonamentals per a l'emergència de la democràcia i dels vincles amb la veritat i l'objectivitat que va establir la modernitat. La deriva deslegitimadora de les dues institucions ha recorregut trajectòries paral·leles, sembrades per les ruptures i els canvis soferts pels mitjans de comunicació i per les impugnacions dirigides contra tota aspiració de valors universals duta a terme pel pensament relativista i la postmodernitat. Tots dos camins convergeixen en l'era de la postveritat i la desinformació, a què s'enfronta l'intel·lectual, o acceptant la seva definitiva desaparició, o reacomodant-ne el vincle amb la veritat a les noves condicions dels espais públics digitals.The breakdown of the conditions for the emergence and consolidation of the figure of the modern intellectual is situated in an analogous terrain, as cause/effect, to the process of disintegration of the public sphere. Both have been fundamental instances for the emergence of democracy and of the links with truth and objectivity established by Modernity. The delegitimising drift of the two institutions has followed parallel trajectories, sown by the aspiration to universal values carried out by relativist thought and post-modernity. Both paths converge in the era of post-truth and disinformation, which the intellectual must face, either by accepting its definitive disappearance, or by rearranging its link with truth to the new conditions of digital public spaces.